Adeu Sra. Maria, et trobarem a faltar!
  13/05/2022

Adeu Sra. Maria, et trobarem a faltar!


S'acostuma a parlar molt dels beneficis dels centres de dia relacionats al tractament de rehabilitació física, cognitiu o fins i tot de la descàrrega que suposa al cuidador principal, però no s'acostuma tant a parlar de la besant socioafectiva i emocional.

Quan una persona inicia el servei de Centre de Dia, comença l'establiment d'una nova família. Una nova família, que com la biològica, no es tria, et bé donada. Amb la convivència diària comparteixen espais, activitats, materials i creen vincles, complicitats, llaços... que es van enfortint dia a dia. Cada cop que venen al centre seuen amb els mateixos companys amb qui xerren de les seves anècdotes de quan eren joves, dels seus mals de caps actuals, riuen de les bromes que els hi fan les auxiliars o fins i tot de quan a la terapeuta se li espatlla el micròfon i ha de cantar el bingo a viva veu. També generen nous rols en els quals exerciten l'empatia i l'ajuda mútua, d'aquesta manera quan tenen un company o companya que de manera autònoma no pot fer quelcom, l'ajuden i ensenyen a fer-ho o ho fan per ell o ella. És així com de mica en mica es consolida la nova família, una família que el nou vingut o nou vinguda no ha triat, però se l'estima i fa seva.

Com en totes les famílies, patim les pèrdues. Igual que tenim familiars que marxen per feina, per estudis, canvi d'habitatge... és comú que els usuaris dels nostres centres ens diguin adeu perquè marxen a una residència; això no obstant, el que és més comú és que trenquin els nostres cors quan deixen la seva cadira buida. Això és el que va passar fa uns mesos quan la Maria ens va dir que ens deixava per anar a una residència. Encara avui recordem les seves bromes, la seva veu cantant i els seus petons i abraçades.

Adeu Sra. Maria, et trobarem a faltar!

PD: Aquestes paraules van dedicades a totes les senyores Maria que han passat pels nostres centres des de fa més de vint anys que ens dediquem a cuidar, acompanyar i treballar al costat de les persones grans. A totes i a cada una d'elles, gràcies per haver-nos deixat ser família.


Comentaris
  • Jordi Mabras - 24/05/2022 12:19

    Sóc el full de la Sra. Maria Granell, i confirmo i reafirmo que el que dieu res cert. Per la meva mare, anar al centre era anar, con deia ella, anar al cole. I perquè, doncs perquè hi tenia les seves amigues, els professors i professores, el pati, jugaven, les feien treballar i fins i tot, aprenien coses (tot I que ja tenia més de 90 anys). Va ser una etapa molt maca en la que va disfrutar I bona part de la "culpa", va ser de vosaltres, d'aquest equip de persones dedicades, amb vocació de servei, i amb la paciència a la vegada que amb el carinyo cap als inquilins, que hi fan inoblidable. Moltes gràcies.
    Malauradament, de manera sobtada i no prevista, la meva mare ens va deixar el dia 11 d'aquest mes, la seva marxa va ser molt ràpida, gens dolorosa I va poder estar amb el net i néta I amb la seva jove i amb mi fins al darrer moment, plenament conscient i com sempre, explicant anècdotes, fent bromes i rient, que d'això en sabia molt.
    MOLTÍSSIMES GRÀCIES A TOTS/S. SOU UN GRAN EQUIP.

    Deixa un comentari