La solitud, generalment, s'entén com un
estat d'aïllament sense cap companyia. Les persones afectades no tenen a ningú
al seu voltant amb qui estar i compartir, i moltes vegades desitjarien tornar a
estar acompanyades.
Al mateix temps, sentir la solitud no implica estar
sol, es pot estar en contacte amb persones, tenir amics o parella, però
inexplicablement es desenvolupa aquest sentiment.
Hem de saber, que la solitud pot ser
desitjada o no.
En aquest cas parlarem de la solitud no desitjada,
ja que l'aïllament social i aquest tipus de solitud són una de les
preocupacions més abundants d'avui dia segons Mercè Mas (membre del Consell
Assessor de la Gent gran de Barcelona). Exposa en la 5ª convenció de “La veu de les persones grans”
a la ciutat Condal que el 30% de les persones majors de 65 anys estan soles a
la ciutat de Barcelona.
Javier Yanguas (doctor en psicologia biològica i de
la salut) creu que el que més defineix la solitud no desitjada és la mirada de
la complexitat, la falta de relacions significatives i les emocions negatives
(aïllament). Ara bé, què és la mirada de la complexitat? Tal com ell explica,
la solitud no només és causada per nosaltres mateixos, sinó que també
intervenen altres factors que interfereixen i contribueixen a la solitud,
afegint així més complexitat a l'estat d'aïllament. Un factor clau és la
inversió en les relacions socials, és a dir, si una persona no s'implica, no es
mostra receptiva i no presenta una proximitat emocional és molt probable que a
poc a poc les seves relacions es vagin perdent i el seu suport social
desaparegui.
D'altra banda, considera que la solitud és
plural i universal. No és només un sentiment exclusiu de les persones de la
tercera edat sinó que també afecta a altres generacions, de fet, el 21% de les
persones de 20-39 anys estan en risc d'exclusió social.
Finalment, per a combatre la solitud que cada
vegada va en augment, es requereix un treball específic i individualitzat. És
necessària la reeducació social i ciutadana al mateix temps que un treball
d'empoderament per a aconseguir una implicació personal de l'individu.
La poeta Elvira Sastre defineix la solitud com
“mirar a uns ulls que no et miren”, lluitem perquè la nostra societat abraci
les mirades dels nostres pròxims.
Jennifer Casanovas
Estudiant – Practicum de Treball Social en Centres
Amunt