#STOPEdadisme
  23/11/2018

#STOPEdadisme


En el trajecte de la nostra història han coexistit, generalment, dues formes d'entendre a les persones grans. D'una banda, han estat vistes com a persones sàvies amb experiència acumulada i coneixements al llarg de la seva vida. D'altra banda, com a persones dependents, amb una xarxa social escassa i malaltes.

L'edadisme es coneix com la discriminació a persones i/o col·lectius amb motiu de la seva edat, sent aquesta la tercera causa de discriminació (després del sexisme i el racisme). Aquesta exclusió contempla una sèrie d'estereotips i discriminacions a raó dels anys de l'individu/a. Alguns dels prejudicis més comuns en relació a aquest grup són:

  • -     Les persones grans són malaltes i fràgils 
  • -       Les persones grans s'obliden de les coses
  • -       Les persones grans no poden aprendre coses noves

Aquests clixés no només estan presents en les converses entre amics sinó que ho llegim en els diaris i/o ho veiem a través de la televisió i xarxes socials.
La nostra societat ha de ser conscient com aquest tracte afecta a les persones grans del nostre entorn, afectant la seva autoestima i salut.

Fer front a aquesta discriminació no depèn únicament de les polítiques socials del nostre govern o de noves estratègies dels mitjans de comunicació. Aquest canvi comença amb un compromís individual, entenent que cada persona gran és valuosa, té una història de vida i desitjos per complir.
Diu Paulo Freire: "Ningú és vell perquè va néixer fa molt temps o jove perquè va néixer fa poc. Som vells o joves en funció de com entenem el món, de la disponibilitat amb la qual ens dediquem curiosos en saber, la conquesta dels quals mai cansa i el descobriment dels quals mai ens deixa passius i insatisfets".

 

Judit Fernández

Treballadora Social a Centros Amunt



Comentaris
  • No hi ha comentaris.
Deixa un comentari