Podríem considerar el cos
com una interfaç entre el món espiritual i el món físic, sent així, vindria a
funcionar com una eina destinada a canalitzar la nostra energia i
actualitzar-la de manera eficaç en la nostra vida quotidiana. Al llarg de la
nostra vida ens veiem inclinats a identificar-nos majorment amb el cos físic i
amb totes les diatribes i circumstàncies que li envolten, quedant el plànol
espiritual soterrat sota la llustrosa aparença del món merament material.
No obstant això, des de la profunditat del nostre ser podem sentir, en major o
menor mesurada la necessitat per a alguns i la sensació per a uns altres que
potser existeix una mica més, alguna cosa que pogués perdurar al cos físic, una
força o energia interior a la qual potser no hem sabut o pogut dedicar
l'atenció que mereix.
Tot això es fa si de cas
més patent a la tercera edat, quan sentim que la vida física està propera a
expirar per convertir-se en mer record, és quan el vel de l'espiritualitat es
fa més lleuger… serà la vida únicament un llampec de consciència entre dues
eternitats de tenebres o veritablement existeix una consciència profunda i
eterna capaç de traslladar-nos a un altre plànol i permetre'ns contemplar la
nostra existència des d'una talaia certament reveladora.
Al llarg dels anys hem
pogut comprovar que el tema de l'espiritualitat en la tercera edat no és
qüestió baladí, més aviat al contrari. Les persones agrairien un espai en
el qual poder exposar els seus dubtes, sensacions i pensaments sobre aquest tema,
comunicar, que és en definitiva un dels objectius fonamentals d'aquesta vida.
Comunicar, relacionar-se i tenir l'oportunitat d'actualitzar tot el potencial
que espera imperible en la consciència del jo profund del nostre ésser.
En aquest espai, per
descomptat no caldria entrar a jutjar la fe, creences o dogmes de cada persona,
més aviat es tractaria de treballar aquesta consciència profunda i aprendre a
viure des d'aquí, aprendre a relativitzar les qüestions més mundanes,
aquelles amb les quals alimentem al nostre personatge físic i que acaben
convertint el nostre cos-ment en una sort de frontó que tracta de respondre a
les circumstàncies de la vida com bonament pot i que, en ocasions, poden haver
generat una sèrie de bloquejos emocionals que resulten una autèntica rèmora per
al seu organisme.
Creiem doncs que és
important trobar el sentit de la vida, una explicació que aporti claredat i
serenitat a les llums i ombres que hem viscut i que ens permeti observar-ho tot
des de la profunda calma perquè, lluny de retrets i penediments, puguem
entendre, estimar i respectar a aquest personatge que ens ha acompanyat i que,
en qualsevol cas, ha fet el que ha pogut.
Des de la serenitat i
experiència que aporta la vellesa resulta molt gratificant poder treballar,
mitjançant tècniques de relaxació i meditació, aquest contacte amb el nostre jo
profund, amb aquesta deu d'energia que segueix aquí esperant que li donem
l'oportunitat d'expressar-se, d'expressar tota la seva plenitud. De fer-nos, en
definitiva, més feliços.