La conferència va començar amb aquesta frase impactant:

"Tenim la possibilitat d'organitzar el nostre futur i el final de les nostres vides"

El nostre dia a dia consisteix a seguir una sèrie de rutines per inèrcia, moltes vegades sense parar-nos a pensar en què el temps passa igual per a tots, encara que la nostra percepció del transcurs sigui diferent segons l'edat que tinguem.

Una vegada arribem a la tercera etapa vital, la senectut, poden aparèixer dificultats per realitzar les activitats diàries de forma autònoma, sigui per impediment físic o per dany cerebral. Per això un aspecte important a tenir en compte en l'adultesa és "programar" com ens agradaria ser cuidats si algun dia ho necessitem.

En el món de la sanitat existeixen uns principis d'ètica biomèdica que els professionals hem de respectar i complir:

- Respecte a l'autonomia

- Beneficència

- No maleficència

- Justícia

Darrere d'aquest enfocament biomèdic hi ha un treball antropològic que genera crítiques. Aquest corrent entén a la persona com a un individu, no com a grup, i per aplicar els principis s'ha de tenir en compte que la persona està cognitivament intacta, ja que si no ho està, no pot expressar amb la mateixa facilitat i nitidesa els seus desitjos. Altres crítiques neixen de l'enfocament de l'ètica de la cura i de la idea de tenir en compte TOT el procés de la cura i no només 1 acte de beneficència, a més a més de l'actitud.

Per això és necessari que "invertim" l'ordre, en comptes d'aplicar principis a la cura, aplicar l'experiència de les persones envoltades en la cura als principis. Ja que en realitat ha de contemplar la vulnerabilitat de les persones. Un altre aspecte important és promoure el diàleg els uns amb els altres i per suposat amb els usuaris, i intentar interpretar adequadament el que ens intenten comunicar.

La dignitat és un dels conceptes claus en la definició de la cura i del perquè cuidem. El professor Gastamans ho defineix com "proporcionar cuidado en respuesta a la vulnerabilidad de una persona con demencia con el objetivo de mantener, proteger y promover su dignidad tanto como sea posible" (2013). Tot i això, introdueix la idea de no veure a l'usuari com l'únic vulnerable per no caure en la visió paternalista. Els professionals i familiars també ho som; d'aquesta forma aconseguim tenir més en compte la seva dignitat.

Comenta que un món sense cuidar és impossible, ja que "si no cuidem, la vulnerabilitat augmenta tant que morim". Per això és important i necessari en els professionals les actituds de responsabilitat i competencials, en definitiva l'actitud moral. I vigilar amb el reduccionisme, hem de cuidar considerant a la persona holísticament, perquè mai deixa de ser persona.

Us deixem el link per a què podeu accedir a més informació del professor si us interessa:

https://gbiomed.kuleuven.be/english/research/50000687/50000697/pcbmer/00001629