Quan envellim, el nostre acompliment es
pot veure condicionat per una davallada en les capacitats tant físiques com
cognitives, fent que el nostre entorn, abans favorable i accessible, es
converteixi en un lloc replet d'obstacles que no ens permeten viure amb
facilitat. A més, en moltes ocasions, les malalties degeneratives, tals com la
demència, provoquen gran desorientació en les persones que la pateixen,
provocant la incapacitat de reconèixer les seves llars com a pròpies. Això
genera malestar, baixa activitat, baixa autoestima i canvis en la conducta.
Per evitar el màxim possible aquestes pèrdues i afectacions en la persona,
és important adaptar el seu entorn. Utilitzant eines de convivència tals com
determinar rutines estables, simplificar les tasques i aprofitar habilitats de
la persona, mantenim la seva independència i dignitat i afavorim el seu
benestar i tranquil·litat. Així mateix, podem adequar l'entorn físic i
estructural, per afavorir un major acompliment ocupacional, amb modificacions
ambientals. Aquests canvis hauran de promoure la seguretat de la persona,
evitant que siguin dràstics, fent-los de forma gradual i d'acord les
necessitats de cadascú. Oferint facilitadors (productes de suport) per a la
realització de les activitats bàsiques de la vida diària (vestit, higiene
personal, bany, alimentació, etc.) podrem ajudar la comoditat i independència.
D'altra banda, és important senyalitzar de manera clara les diferents
estances, sigui amb paraules i/ o dibuixos. L'entorn sempre ha de ser senzill,
segur i facilitar l'autonomia.
En alguns casos, s'haurà d'evitar l'entrada a estances que suposin un
perill per a la persona (per exemple la cuina). Evitar, també, l'ús de
mobiliari perillós (catifes o mobles punxeguts) tenir un entorn amb sorolls
distorsionadors o tonalitats estridents, etc.
Així doncs, la reducció de factors de risc
entre molts altres, afavoriran a un estat de benestar i seguretat de la persona
dins del seu domicili.